Racisme. Vergonya.

Per desgràcia, encara hi ha gent que pensa que som diferents, que la paraula "negre" la pronuncia amb angoixa.
No estem tots fets de carn? de ossos? tots tenim familia? parella? problemes? alegries i tristesses?
No tenim ganes de sexe? de vegades ganes de morir i dir blasfèmies? No volem tots treballar i dur avant les nostres families, les nostres pròpies vides? Eren els meus avis "basura" cuan per poder menjar emmigrar-en a França? No apresiaries tú l'ajuda d'algú si et trobares sòl a un territori que no coneixes?
Som ciutadans del món. Patriotes del nostre planeta. Germans.
FEM QUE ES NOTE.

Ella 2.0

Hem contà que ahir es despertà al teu llit, i tot aquell infern havia desaparegut. Sentia la pau de nou dins seua, i ell li ho demostrava amb un abraç. Que les oreos esperaven al calaix per ser menjades amb una tasa de Starbucks, mentre els dos veien una d'aquestes pel·lícules amb una BSO que sempre recordarien. El contemplava com Julieta contemplava a Romeu a través de la peixera, mentre sonaven uns cors angelicals.

I així pasaven tot el matí, començant pel·lícules que els dos sabien que no acabarien de veure. Després, ell convencería sa mare per quedar-se a dinar tots dos junts i disfrutarien d'uns bons tallarins de sobre que tant els agradaven.

El despertador, sona i ella es desperta poc a poc, com si el seu cos seguira al costat d'ell; les seues mans el busquen i al no trovar-lo se'n adona que tot a sigut un somni. Tornen els dies amargs sense ell. Sols espera tornar a veure-lo demà al seu llit.

Ella

Ella, tan dolça e innocent aparentment, però amb tant de verí dins el seu cos. Ella que ja no sap qui es, que fa, quin es el seu futur ni que vol, bé, això si que ho sap, però el tren de la felicitat l’ha expulsada per mal comportament.

Ara et mostra un somriure mentre plora per dins. Plora xiqueta, plora, que ven bé t’ho mereixes. Tanta violència guardada a dins seu que no pot alleujar  amb ningú, és ella l’única culpable. Intentà que altres ho pagaren però no s’adonà que demanava impossibles.

Impossible, ara ja sap quin és el seu significat. Impossible tornar a ser feliç, esta càrrega l’acompanyarà enlloc. Ha deixat tan enrere per la seua inconsciència  i es pregunta perquè, però no troba la resposta. M’ho pregunta milers de vegades cada vegada que ens veiem però jo tampoc la sé. Deu ser ella qui la trobi, qui deuria estar-ne ja segura de eixa resposta que la turmenta a ella i a altres als qui ha ferit. La xiqueta te que conèixer-se a ella mateixa però encara no sap com, i ja ningú la pot ajudar; tots fugiren del seu costat quan conegueren el seu interior i ara intenten refer-se’n de les conseqüències del huracà que passà per les seues vides i tanta ràbia ha deixat, una ràbia que perdurarà per sempre a dins seu.

Però sisplau, no sentiu llàstima per ella (si alguna vegada en tinguéreu), com ma àvia deia:

 “A qui furga, el dimoni li punxa”

Ella furgà massa, ara toca guarir-se d’eixa pallissa del cruel, però al fi i a la cap, just dimoni.

Com Romeu y Julieta

De sobte, una melodia ha sonat desde el carrer...la nostra melodia... he pensat: seran imaginacions meues...però la cançó que un anònim xiulava, ha seguit, cada vegada amb més nitidesa.
Començaven a flaquejar-me les cames...el cor s'he m'ha accelerat..y cuan he eixit a la balconada l'he vist, amb tot el seu esplendor, la seua llum, aquella que m'acompanya nit i dia...
- Bona nit...sols volia voret...
Volia vorem??
Volia vorem!!!
I és ara, q ja s'en ha anat, quan la pulsació comença a tornar a la seua normalitat...sense arribar llavors...
És açò l'amor...que fa que el teu cor bategue a 1000km/h, que fa que tingues veritable mal de panxa, que et fa sofrir cada moment anyunyat d'ell, i a la vegada et fa sentir feliç cada segon... que t'impedeix dormir per les nits, i deixar de somniar pel dia...açò es l'amor..

Príncep Blau

00:00h
De nou aquesta melodia tan esperada pels meus oïdes ... Em trobava esperant des, el que per a mi, ha estat una eternitat ...
Aquests ulls, que em miren des de baix, aquest cos, que somia amb estar al costat del d'ell ... On no ens molestin els balcons, on no passi ningú ... Sols i junts.
I lluitant contra el món, per estar uns centímetres més junts, per poder acaronar-lo, per poder ajuntar els seus llavis amb els meus, i notar la calor del seu cos a la meva pell.
00:25 h
Aconseguisc que el balcó es converteixi tan sols en un parell de febles reixes, que permeten que les meves mans puguin tocar-lo, encara que només sigui per un moment, i saber que hi és.
Però això no és suficient per a mi.
00:40
Dos ulls que miren, dues orelles que escolten, dos cossos que silenciosos, han aconseguit deslligar aquesta cadena a la monotonia, i que ara, víctimes de la seva pròpia temptació, uneixen els seus cossos en un sol embruix, en silenci, sota la lluna que els encisa, conscients de la proximitat d'un adult, que descobrint, trencaria l'encís d'aquesta màgica nit ...
01:12
El meu príncep, el meu Romeu, abandona el castell on tants somnis i han complert, on les estrelles han caigut i el desig ja satisfet, busca nous reptes impossibles per aconseguir ...

Ets tu el meu príncep blau.